Herències transfrontereres a Espanya (per a nacionals de la UE)

12/04/2020

Molts no espanyols desconeixen que per rebre una herència a Espanya cal acceptar-mitjançant l’atorgament d’una escriptura pública davant un notari espanyol.

Un dels motius pels quals es requereix l’acceptació formal és que a Espanya hi ha l’impost de successions. Els hereus poden optar entre acceptar o rebutjar una herència. En el cas que l’acceptin hauran de pagar aquest impost.

No obstant això, en aquest article no ens centrarem en els impostos sinó en com es regulen les herències de ciutadans no espanyols, d’acord amb el dret de gran part d’Espanya (hi ha diverses comunitats autònomes o regions a Espanya amb dret civil propi en matèria de successions).

A causa de la globalització és molt freqüent que un mort tingui béns en diversos països o que hagi residit de forma habitual en diferents països al llarg de la seva vida. Això és el que es coneix com a herències transfrontereres i primer caldrà determinar quina és la llei aplicable a l’herència.

Quina llei s’aplica a l’herència transfronterera?

És imprescindible saber quina llei és l’aplicable per conèixer l’ordre successori -tant en herències testades com no testades- el dret a la legítima i els terminis de prescripció del dret a l’herència.

Pel que fa a les persones que hagin mort amb anterioritat al 17 d’agost 2015, s’aplicarà la llei de país que correspongui a la nacionalitat del difunt; però, per a les persones que hagin mort després del 17 d’agost 2015, s’aplicarà la llei de l’Estat on el causant tingui la residència habitual en el moment de la seva defunció o la del de la seva nacionalitat si així ho va establir en el seu testament.

És a dir, si algú de nacionalitat, per exemple, sueca, va morir a Espanya el 2014 i porta vivint allà 20 anys, s’aplica la llei sueca a la seva herència; però, si aquesta mateixa persona va morir el 2016, és a dir, després del 17 d’agost 2015, a falta d’un testament, s’aplicarà la llei espanyola, ja que prevaldrà el fet d’on hagi tingut la residència habitual.

Cal tenir en compte que a Espanya no s’aplica el dret civil comú a totes les comunitats autònomes, sinó que algunes tenen una legislació foral propi. En concret són Aragó, Catalunya, Balears, Galícia, Navarra, País Basc i parcialment València i Fur de Baylío (Extremadura). És a dir, és important saber on a Espanya tenia el mort la seva residència, ja que pot ser aplicable un dret foral en comptes del dret comú.

Pel que fa a les herències segons la llei catalana, pots llegir l’article d’aquest enllaç.

Qui hereta primer?

Ordre successori en la majoria dels territoris d’Espanya. (No oblidar que a Espanya hi ha 15 comunitats amb drets propis i diferents, dels quals 7 tenen peculiaritats en el dret successori).

Quan algú mor sense testament o amb un testament nul i s’aplica la llei general espanyola, la successió serà de línia recta descendent. És a dir,

• els fills hereten dels seus pares.
• En el cas que no tinguin fills, la successió serà a la línia recta ascendent, és a dir, els pares del difunt hereten.
• En el cas que no hi hagi ni fills ni pares amb vida, llavors el cònjuge heretarà.
• Si no hi ha cònjuge, llavors l’herència passarà als germans o nebots.
• Si tampoc hi ha germans o nebots, l’herència passarà a la resta de parents col·laterals fins als primers (4t grau) i
• si ningú ha acceptat l’herència fins als primers (4t grau), l’herència passarà a l’Estat.

El termini per acceptar una herència a Espanya i a Catalunya és de 30 anys.

Si s’aplica la llei catalana a l’herència perquè per exemple un suec residia a Catalunya, l’ordre successori és diferent.

Què passa si el meu pare m’exclou del testament i s’aplica el dret genèric d’Espanya? Herències testades i el dret a la legítima.

Certs hereus no poden quedar exclosos de l’herència sense que hi hagi concorregut una justa causa de desheretament; aquests són els anomenats hereus forçosos o legitimaris:

1r Els fills i descendents respecte dels seus pares i ascendents.

2n A falta dels anteriors, els pares i ascendents respecte dels seus fills i descendents.

3r El vidu o vídua.

La part de la legítima no disponible és de 2/3; és a dir, que el testador només pot disposar lliurement d’1/3 del total de l’herència.

En el cas que el mort hagi deixat tota la seva herència a una persona diferent de la que determina l’ordre de successió intestada o a un tercer, com per exemple a una associació o un no parent, llavors, segons la llei general espanyola,

• els fills poden reclamar el seu dret a la legítima consistint en 2/3 de l’herència si no hi ha fills, els pares poden reclamar la llegítima consistint en ½ de l’herència.
• Si no hi ha vidu, doncs, si hi hagués només tenen dret a 1/3.
• Els vidus sempre tindran un dret a l’usdefruit d’un terç de l’herència si concorre amb fills del causant i, a la meitat, en el cas que concorrin amb els pares del causant.

El termini per a reclamar la legítima segons la llei espanyola és de 30 anys. No obstant això, el termini es pot interrompre.

He de pagar impostos de successió a Espanya si s’aplica la llei sueca a l’herència?

En el cas que hereti un immoble situat a Espanya, l’adquisició mortis causa de l’immoble a Espanya tributa, encara que s’apliqui la llei sueca a l’herència. D’altra banda, si s’aplica la llei sueca i no hi ha béns de l’herència situats a Espanya, també pot ser que hagi de tributar a Espanya en el cas que l’hereu tingués la seva residència habitual a Espanya. No obstant això, l’herència d’un suec no estarà subjecta a doble imposició.

Com és evident aquest article no pretén ser exhaustiu, sinó merament oferir una guia bàsica sobre les herències transfrontereres i hem hagut d’excloure diverses qüestions perquè sigui breu. Si tinguessis algun dubte sobre les herències transfrontereres, seria un plaer poder atendre-li.