27/12/2017
El reconeixement de sentències estrangeres pertany, al dret internacional.
Les fonts del Dret Internacional Privat funcionen de manera jeràrquica, és per això que segueixen un sistema piramidal al qual primer es recorre al Dret Institucional de la Unió Europea. Quan un dels dos països no pertany, i per tant no s’acull a la regulació de l’UE, s’haurà de comprovar si Espanya pertany a alguna associació o té algun Conveni Bilateral amb el país amb el qual s’ha donat el conflicte. Només en aquells casos en què no pertanyin a l’UE, així com a cap associació ni tampoc comptin amb un Conveni Bilateral, s’aplicarà la Llei Autònoma.
¿Què és i per a què serveix el reconeixement i execució de sentències estrangeres, o “exequàtur”?
Quan una persona obté una sentència o decisió judicial dictada a un altre país fora d’Espanya, no sempre pot executar-se directament a Espanya, sinó que s’ha d’iniciar un procediment que reconegui la seva validesa i eficàcia per després poder executar-la al nostre país.
A continuació, veurem les normatives a aplicar depenent de cada cas, ja que cada país comporta una regulació diferent.
I) Països membres de la Unió Europea.
En el cas que es tracti d’una sentència o decisió judicial provinent d’un país membre de l’UE, el reconeixement i execució de les sentències seran pràcticament automàtics, ja que no serà suficient que el Jutjat del País que va dictar la resolució la complimenti d’acord amb un Annex normalitzat i sigui traduïda a l’idioma oficial del país en el qual es pretengui executar.
Aquella decisió podrà executar-se directament a Espanya si és que aquest és el País on es vulgui executar perquè per exemple sigui on rauen els béns a embargar.
Depenent de la data en què s’hagi iniciat el procediment al País estranger, s’aplicarà el Reglament 44/2001 del Consell, de 22 de desembre de 2000, sobre la mateixa matèria (conegut com a Reglament “Brussel·les I”), o, Reglament 1215/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2012 (Conegut com a “Brussel·les I bis”), relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil.
El Reglament “Brussel·les I Bis” s’aplicarà a aquelles sol·licituds de reconeixement o execució de resolucions estrangeres dictades en procediments judicials iniciats amb posterioritat al 10 de gener del 2015, mentre que als iniciats amb anterioritat li seguirà sent d’aplicació el Reglament “Brussel·les I”.
II) Països no membres de l’UE, però membres de l’Associació Europea de Comerç (EFTA), és a dir, a Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein.
Aquests països s’acullen al Conveni de Lugano de 2007 que entra en vigor a Islàndia el 01. 05. 2011. A Noruega es ratifica el 01. 07. 2009 i entra en vigor el 01. 01. 2010 i finalment Suïssa el ratifica el 19. 12. 2009 i entra en vigor el 01. 01. 2011.
Liechtenstein és l’únic país que no forma part de “Lugano 2007”, segueix aplicant-se “Lugano 1988”.
III) Països no membres de l’UE, ni de l’EFTA, però que hagin subscrit el Conveni N.° 16 sobre reconeixement i execució de Sentències Estrangeres en matèria civil i comercial de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat (HCCH)
En aquelles situacions a les quals l’altre país no formi part de la Unió Europea es recorrerà a la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat (HCCH). Aquesta és una organització internacional que compta amb 83 estats membres i que té per objecte cercar l’homologació de les normes de Dret Internacional Privat a escala mundial.
El Conveni Núm. 16 sobre Reconeixement i Execució de Sentències Estrangeres en Matèria Civil i Comercial recull la normativa reguladora sobre aquesta matèria. Els estats membres han d’acollir-se explícitament a aquest conveni, ja que formar part de la HCCH no serà prou per a l’aplicació d’aquesta normativa.
IV) Països que no essent membres ni de l`’UE, ni de l’EFTA, no hi hagin subscrit el Conveni N. º16 de la HCCH:
S’haurà de comprovar si han subscrit un Conveni Bilateral amb el país on es pretengui executar la sentència; en quin cas aquest Conveni serà d’aplicació.
Espanya té convenis bilaterals en relació amb el reconeixement de sentències internacionals amb els següents països: Xina, Colòmbia, Israel, Marroc, Mauritània, Mèxic, Romania, Rússia i Tunis.
V) La llei espanyola de reconeixement i execució de sentències estrangeres
Finalment, si cap dels països és membre de l’UE, no és contractant del conveni Núm. 16 de l’Haia (que, al marge de ser estat membre de la conferència, a més ha d’estar acollit a l’esmentat conveni) i tampoc compta amb cap conveni bilateral amb el país interessat en el fet relatiu al reconeixement de sentències internacionals (Ex.: EEUU), s’aplicarà la llei autònoma, recollida a la LEC i coneguda com a exequàtur.
Això és un conjunt de regles d’acord amb les quals l’ordenament jurídic d’un Estat verifica si una sentència judicial emanada d’un tribunal d’un altre Estat reuneix o no els requisits que permeten el seu reconeixement o homologació.
La norma que regula l’exequàtur a Espanya, des d’agost de 2015, és la Llei 29/2015 (Títol V, Arts. 41 a 61) de cooperació jurídica internacional en matèria civil.
Procediment de l’exequàtur espanyol:
El procés de reconeixement de sentències internacionals a Espanya, al qual les parts hauran d’estar representades per un procurador i assistides d’un lletrat, s’iniciarà mitjançant demanda a instància de qualsevol persona que acrediti un interès legítim.
La demanda d’exequàtur es presentarà davant els Jutjats de Primera Instància de l’adreça o lloc de residència de la part en enfront de la qual es demana el reconeixement o execució, o de l’adreça o lloc de residència de la persona a qui es refereixen els efectes d’aquelles.
Subsidiàriament la competència territorial es determinarà pel lloc d’execució o bé on aquelles sentències i resolucions hagin de produir els seus efectes.
Quan es tracti d’una resolució judicial sobre matèries mercantils seran competents els Jutjats del Mercantil i no els Jutjats de Primera Instància.
La demanda i documents presentats seran examinats pel secretari judicial, que dictarà decret admetent-la i donant trasllat de la mateixa a la part demandada per tal que s’hi oposi, si ho entén oportú.
(Si té algun dubte sobre sentències dictades a l’estranger i els seus àmbits d’aplicabilitat a Espanya, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres).
Alejandro Espada Gerlach
Advocat
a.espada@espadagerlach.com