12/04/2020
A Espanya no s’aplica el dret civil comú a totes les comunitats autònomes, sinó que algunes tenen la seva pròpia legislació foral. En concret són Aragó, Catalunya, Balears, Galícia, Navarra, País Basc i parcialment València i Fur de Baylío (a Extremadura).
En el nostre cas ens centrarem en les peculiaritats de les herències a Catalunya, on s’aplica el Codi civil català en comptes del Codi civil comú.
Davant de tot, com arreu d’Espanya, cal fixar la llei aplicable a l’herència. Als que hagin mort després del 17 d’agost 2015 se’ls aplicarà la llei catalana si la seva última residència habitual la van tenir a Catalunya o van triar el dret català en el seu testament.
Ordre successori a Catalunya:
Si s’aplica la llei catalana a l’herència, perquè per exemple un suec residia a Catalunya o va triar el dret català en el seu testament, l’ordre successori és el següent:
- Primer hereten els fills i néts, però si concorren amb el cònjuge o parella, aquesta rebrà l’usdefruit de l’herència. (1r grau).
- Si no hi hagués fills ni néts, l’herència passaria al cònjuge o parella conservant els pares el seu dret a la llegítima.
- Si no hi ha ni fills, ni néts, ni cònjuge, heretaran els pares del causant. (1er grau)
- Si no hi ha cap dels anteriors, llavors heretarien els col·laterals més propers, és a dir, els germans i els fills de germans. (2n i 3r grau)
- Si no hi ha germans ni fills de germans, llavors heretaran els altres col·laterals fins als primers (4t grau).
- Si no hi ha parents més directes, heretarà el govern català.
Quins són els graus de parentiu?
- Del pare al fill hi ha 1 grau i viceversa.
- Del pare al net hi ha 2 graus i viceversa.
- De germà a germà hi ha 2 graus.
- D’oncle a nebot hi ha 3 graus.
- Entre cosins hi ha 4 graus.
Pot un pare desheretar el seu fill completament segons el dret català?
Llevat que hi hagi una causa justa, un hereu forçós no pot ser exclòs d’una herència. És a dir, la llei ofereix una certa protecció a algunes persones per tal d’evitar desheretacions injustes. A aquestes persones les anomenem hereus forçosos i legitimaris. En el cas d’herències a Catalunya ens enfrontem amb una regulació específica respecte del codi civil espanyol.
A Catalunya els hereus forçosos amb un dret a la legítima són, en primer lloc, els fills i mancant aquests ho són els pares.
En el cas d’aplicar-se el codi civil espanyol, el vidu també tindria dret a la legítima, la qual consistiria en l’usdefruit d’un terç de l’herència si hi ha fills i a la meitat en el cas que hi hagi pares, però no fills. En conseqüència, el dret del vidu és més limitat a Catalunya comparat amb la llei estatal.
Quan es permet desheretar a un legitimari?
El Codi civil català estableix en el seu article 451-17 cinc causes justes de desheretament i són:
- Les causes d’indignitat que estableix l’art. 412-3. Es tracta d’actes dolosos amb intenció de danyar, tan física com moralment, al causant o al cercle més íntim i proper d’aquest, com pot ser el seu cònjuge o la persona que convisqui en parella estable, descendents o ascendents.
- La denegació d’aliments a testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los.
- El maltractament greu a testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.
- La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
- L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.
Com es reclama i accepta la legítima i dins de quin termini?
Primer, pel que fa a la legítima, no cal una acceptació, sinó que es presumeix que s’accepta sempre que no hi hagi renúncia. La reclamació del seu dret es fa front als hereus qui són els obligats a pagar la llegítima al legitimari. Si no compleixen amb la seva obligació legal, se’ls podrà reclamar la legítima per via judicial.
El termini per a reclamar la legítima segons la llei espanyola és de 30 anys i segons la norma catalana és de 10 anys. Aquest termini es pot interrompre mitjançant un requeriment dirigit a l’hereu, en aquest cas el còmput de la mateixa es tornarà a comptar de nou íntegrament. (10 anys en el cas de Catalunya).
En el cas que li interessi més informació sobre el dret a la legítima segons el dret genèric a Espanya, pot llegir aquest article.
Alejandro Espada Gerlach,
Abogado.
a.espada@espadagerlach.com
+34 609376006
En colaboració amb:
Louise Malmberg, Lliceniada en dret Suec
ESPADA Gerlach & abogados
Tel +34 93 301 27 41
C/Provenza 253, entlo. 2
08008 Barcelona
Espanya